La rocalla, granets, perletes petites són el material d'abaloris que més utilitzo. En tinc d'altres: fusta, vidre, os... D'algunes de bona qualitat. D'altres no tant. Però la rocalla és, per ara, el material més utilizat. El necessito per a les polseretes de macramé. També m'és necessari per als treballs amb telar. I és ací on radica el problema. A Barcelona, als llocs del Carrer Call, els millors del sud d'Europa, la rocalla és un material en retrocès. Fa temps que no renoven existencies. Trobar rocalla de certa qualitat, regular en la seva forma, opaca, amb varietat en els colors s'estava tornant una feina pesada.
Així que, i a fi de garantir-me el suministrament, vaig indagar per internet. La reina de la rocalla és
Miyuki que fa una rocalla de molt bona qualitat, regular, amb molta varietat de colors tant opacs com semitransparents.
Però estava preparada per a aquest material tan esquisit? Abans de l'estiu em pensava que si però al setembre ja no estava tan segura. Així que vaig seguir buscant. Trobar un lloc on tingues rocalles per a treballs no tan fins i amb una certa quantitat de colors que em tregues del blanc, groc, taronja, vermell, blau clar, blau fosc, verd i negre que trobava, i amb dificultats, a Barcelona.
Matoska està a California. Hi vaig provar, a veure què tal anava. I va anar bé. La comanda va arrivar. El preu? 30 euros de despeses d'enviament. Una miqueta car.
Va ser increïble: Un paquet des de California a Tarragona només triga 6 dies en arrivar. La meitat de temps que una carta de Tarragona a Salou.
El material, un cop ha passat la "quarentena", és de bona qualitat. Amb colors que ací feia anys que no veia: rosa, morat, beige. Amb una mostra de sis boletes de cada color em vaig fer una polsera que he portat durant quaranta dies per a comprovar quina de la rocalla estava pintada i quina no. Que la rocalla estigui pintada i marxi el color a les dures rentades de mans és una cosa molt habitual i en els últims anys aquesta mena de rocalla era la única que podies trobar en merceries, botigues de manualitats i, disortadament, també havia arrivat als majoristes del carrer Call.
